La revolució tecnològica que actualment estem vivint bé podria ser la més profunda de la nostra història. Els serveis convergeixen i passen del món físic al món digital, sent accessibles des de qualsevol dispositiu. Un fet rellevant és que les nostres dades ja no resideixen en els nostres ordinadors sinó en una Internet Global que agafa entitat pròpia i es converteix en molt més que una simple infraestructura de connexió: és la plataforma que ofereix servei a milions de dispositius intel·ligents connectats a la xarxa. És el que es coneix com a Cloud Computing o informàtica en el núvol d'Internet, que permet que els consumidors, empreses o particulars, no s'hagin de preocupar de com es proveeix el servei que necessiten. Les empreses no podran defugir aquest canvi si no volen perdre el tren de l'avenç tecnològic, i això implicarà prendre decisions sobre la direcció a seguir per millorar els seus negocis.
Com vivíem sense Internet Mai es descobriria res si ens consideréssim satisfets amb les coses descobertes. Sèneca, filòsof llatí Darrerament en els diferents àmbits on em moc, a casa, entre els amics i a la feina, surt sovint en la conversa què vol dir avançar. Malgrat signifiqui coses diferents per a cadascú de nosaltres, és palès que el tema a tots ens interessa. Després de contrastar experiències, me nhe adonat que més enllà de les opinions particulars, hi ha uns elements bàsics que composen el fenomen. Ningú no pot negar que en els darrers 15 anys hem canviat molt. Un dels espais on aquesta transformació resulta més evident és en les relacions socials. Per illustrar això magradaria remetrem a un cas concret: el dia que vaig conèixer la meva dona. Era dissabte i jo havia anat a la universitat a posar en execució uns experiments en el supercomputador del departament. Vaig haver-me de desplaçar perquè tot i que ja des de principis dels anys 90 shavia anat implantant progressivament Internet a les universitats, no va ser fins el 1995 que no va començar a estendres a nivell domèstic. Recordo que aquell dissabte estava treballant al meu despatx amb la porta oberta com de costum. Llavors vaig veure passar uns companys que venien a buscar un cotxe tornant duna calçotada a lAlt Camp i vaig sortir un moment per saludar-los a ells i els seus amics. Aleshores la vaig veure per primera vegada. Aquella tarda cadascú va haver de seguir pel seu camí i, com us podeu imaginar, la feina no va anar gaire bé: no me la podia treure del cap. De tornada de la universitat vaig començar a idear una estratègia per coincidir de nou amb ella. Si hagués estat un dissabte qualsevol del 2011, segur que buscant a Facebook les amigues dels meus amics la trobaria. I potser ajudat amb altres recursos de la xarxa, com ara Google, podria descobrir alguna de les seves possibles aficions del diumenge i, com aquell qui no vol la cosa, deixar-mhi caure. Però al 1994 no ho podia fer, Google encara trigaria uns quants anys a ser creat i Facebook uns quants més. Des daleshores el context de les relacions personals ha canviat molt, laparició dInternet ha representat una revolució en la manera de viure la nostra dimensió social. Joves i no tan joves posem les nostres dades, els nostres pensaments, les nostres imatges, les nostres relacions socials i part de la nostra vida a Internet. Aquests canvis són també tecnològics: cal assenyalar que a Facebook les dades que compartim no les tenim en els nostres ordinadors, estan en algun lloc dInternet. Si el teu ordinador sespatlla, no et preocupis, les fotografies encara estan a Facebook, al núvol dInternet, a laltra banda de la xarxa emmagatzemades en granges dordinadors que ocupen diverses vegades un camp de futbol. Ara Internet ha passat a ser el teu ordinador: el teu hardware, el teu software i els teus continguts. Daltra banda observem que aquesta vegada la tecnologia que acabem de descriure ha arribat abans a la informàtica domèstica que a les empreses. És cert que les empreses han modificat profundament com es comuniquen i com venen els seus productes. Si la informàtica de lany 1994 ja havia canviat la capacitat productiva de les empreses, la incorporació dInternet va accelerar aquest canvi obrint-nos les seves portes a un mercat global. El present, però, no és un punt darribada. Avui les empreses es tornen a trobar davant dun nou canvi, duna autèntica revolució que les permetrà avançar millor. Cal tenir present que no només Google o Facebook han aparegut a lescenari com a proveïdors de serveis al núvol dInternet. En aquests moments ja hi ha un gran nombre de companyies que faciliten a les empreses disposar dun conjunt de serveis de processat i emmagatzematge de dades a través del núvol dInternet. Això, dentrada, els permet quelcom crucial: reduir significativament els costos i millorar la seva capacitat operativa. Malgrat que aquests canvis poden semblar simples, tenen una repercussió dun gran abast. Potenciar el núvol dInternet està suposant un veritable desplaçament de paradigma. I com tot canvi profund portarà nous reptes, i hi haurà sectors beneficiats i sectors que en patiran les conseqüències. Ho dèiem al començament: en aquests darrers 15 anys les coses han canviat molt. És cert, jo aleshores no disposava dInternet i al màxim que podia aspirar era a aconseguir el seu telèfon. Si he de ser sincer, de fàcil no ho va ser gens, em va costar gairebé dos mesos poder quedar amb ella per primera vegada. I constato que jo, com molts daltres al meu lloc, tot i les diferències amb els recursos tecnològics davui, vaig ser capaç davançar. I si ho vaig aconseguir va ser segurament perquè el fet davançar és el mateix ahir que avui. Avançar és viure el present amb tota intensitat i aprofitar les oportunitats que a un se li presenten. Així, doncs, si nosaltres com a societat som capaços de viure amb passió i posar-nos en moviment, podrem aprofitar plegats els reptes que van apareixent per escriure el nostre propi futur.
"El llibre d'en Jordi Torres pot ser molt útil per a qui vulgui trobar una descripció entenedora de les possibilitats del Cloud computing, dels seus avantatges i també, cosa molt d'agraïr, dels seus perills." Joan Majó
Jordi Torres i Viñals (1964) és enginyer i doctor en informàtica. En aquests moments és catedràtic a la Universitat Politècnica de Catalunya i dirigeix un grup de recerca al Barcelona Supercomputing Center on lidera projectes amb empreses líders del sector tecnològic. Compta amb més de vint anys dexperiència en recerca i desenvolupament en computació daltes prestacions i sistemes informàtics distribuïts i paral·lels. Actualment la seva expertesa es centra en aconseguir unes TIC més eficients i sostenibles en lescenari del Cloud Computing.