La poesia dEstellés és diàfana i transparent, un món viu de sensacions directes i sovint impensables.
Apropar-se a la poesia de Vicent Andrés Estellés, per redescobrir un poeta silenciat
És evident que Estellés va trobar un pare literari en lobra dAusiàs March. O potser fóra més adient afirmar que Ausiàs March va elegir la seva continuïtat en molts aspectes de lobra dEstellés: les imatges i comparacions de to familiar i domèstic, derivades del treball quotidià, lagosarament en la dicció col·loquial i popular, el trencament amb les poètiques anteriors o contemporànies, lentestament en els temes amorosos o sexuals i el dramatisme fosc i torturat davant la realitat insuperable de la contingència humana. Podríem dir que Ausiàs March és el seu gran ídol i que algunes vegades satreveix a comparar-se amb ell.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993)
És un dels poetes més importants de la literatura catalana. Algunes de les seves obres més destacades són La nit (1956), Llibre de meravelles (1971), La clau que obri tots els panys (1971), LHotel París (1973), Horacianes (1974), Hamburg (1974) o Mural del País Valencià (1996).
EL curador
Jaume Pérez Montaner és escriptor i professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de València. Entre les seves obres destaquen Màscares (1992), Fronteres (1994), Loblit (1996) i diversos estudis sobre V. A. Estellés, Joan Fuster o Joan Brossa entre altres.