Autoretrat

Argumento de Autoretrat

Una edició molt acurada, il·lustrada, amb textos inèdits i introbables.

Autoretrat, de Mercè Rodoreda

Aquesta obra és un autoretrat directe, profund i seductor de Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més llegida i més traduïda de tots els temps. Hi ressona la seva veu nítida com a fil conductor que permet d’aplegar i d’ordenar textos, sovint introbables, poc coneguts o inèdits, que ara tenen l’oportunitat d’una llum nova. Acompanyats d’aquesta veu, revivim la seva infantesa, la lluita per escapar d’un món tancat, l’experiència de la guerra i de l’exili, el retorn, els amors i les morts. Assistim també als seus inicis literaris, a la lenta maduració d’un estil propi, a l’extraordinari procés de novel·lar, de crear un univers de ficció amarat de veritat. És l’aventura difícil de l’ofici de viure, i les angoixes fructíferes de l’ofici d’escriure.

Rodoreda s’encara a si mateixa en un procés de despullament i d’intimisme literari creat sobre els fragments recompostos d’un mirall trencat.

Autoretrat, volum curat per Mònica Miró Vinaixa i per Abraham Mohino Balet, és una bella autobiografia, el testament vital i literari d’una escriptora universal.

Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més llegida

(Barcelona, 1908 - Girona, 1983) És l’escriptora catalana més important i llegida de la història. Amb Aloma va obtenir el premi Crexells l’any 1937. La Guerra Civil espanyola l’obligua a exiliar-se. Viu en diverses ciutats fins que s’estableix a Ginebra. A finals dels setanta torna a Catalunya. Mor el 1983. Les seves obres principals són: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Un jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra (1980), La mort i la primavera (1986) i Agonia de llum (Angle Editorial, 2002).0