Argumento de Només Són Pedres
Encuadernación: Rústica
Colección: Proses , nº 110
Corre lany 2010 quan Màrius Llofriu, un escriptor
barceloní de 69 anys, comença a escriure
una novel·la en la qual ens narrarà la sòrdida història
del castell de Montcardús, una família i un
col·lectiu humà sota la dictadura dun personatge
despòtic, perversament obsés pel sexe, anacrònic
fins i tot per a la seva època, primeres dècades
del segle xx. Al llarg de les seves pàgines, amb
un desenllaç sorprenent, al lector se li plantegen
questions com la infidelitat conjugal, la inseminació
artificial, lincest, el despotisme, la venjança, el
poder de lamor per transformar les persones.
Alhora, pot valorar els canvis que en el transcurs
de 100 anys han experimentat el judicis i prejudicis
de la societat.1