Argumento de Francesc Pujols I la Filosofia
Francesc Pujols morí a Barcelona lany 1962. En aquell moment, Josep Pla escrivia les següents reflexions: Físicament, tant com intellectualment, em semblà sempre un home fora de mida, distint del corrent. [...] Pujols no va fer res per evitar el pintoresc. Nha sentit la fascinació. Però la gent no ha passat daquí. Lha tingut per un home anecdòtic. Certament, Pujols és un intellectual imprescindible per a comprendre la Catalunya contemporània, però per a la majoria de gent fou, i és, un humorista. Però molts el va tenir en alta estima: Eugeni dOrs, Joan Crexells, Salvador Dalí, Josep Mª de Sagarra, Artur Bladé... Això no treu que pel franquisme i perquè la seva obra fou majoritàriament publicada en premsa passa que, tot i que és conegut, no en tenim ni un coneixement rigorós ni tota la seva obra a labast per valorar-la adequadament i per contrastar les paraules elogioses que li han dedicat Pla i Dalí. En aquest llibre, a banda dun bon estudi introductori, sagrupen els articles i conferències de Pujols que tenen com a fil conductor la filosofia. Foren escrits i publicats entre 1922 i 1938 i els hem agrupat cronològicament i temàticament per tal que hom tingui una visió de conjunt del seu pensament.0