Aquesta obra és una reflexió, a mig camí entre lassaig i la recerca, sobre el gest com a mecanisme comunicatiu i com a patrimoni bàsic de la cultura popular, una idea que en part es desprèn ja del recull pioner de Joan Amades «El gest a Catalunya» (1957). En lestudi sanalitza, en particular, la funció dels emblemes o gestos autònoms, és a dir, els que són significatius amb independència del llenguatge verbal. Al llarg de diversos capítols es tracten els gestos relacionats amb les salutacions, lespai personal, i lexpressió dels senti-ments i els estats dànim; també els propis dels jocs, de lesport, de les activitats professionals o dels rituals religiosos. El llibre ressegueix la història daquests gestos alguns amb una llarga tradició, fins i tot mil·lenària i tant els seus trets més exclusius com, alhora, els compartits amb altres cultures. Així mateix, repassa la relació que uneix aquests gestos amb el llenguatge col·loquial i la fraseologia, i molts dels processos metafòrics i metonímics en què es fonamenten.