Kapuscinski ha estat considerat molt sovint el millor reporter del segle. Segons ell mateix, l'autèntic periodisme és l'intencional, el que aspira a produir algun canvi en el món, i aquest anhel queda reflectit en els seus escrits.
A Eben, Kapuscinski s'ha submergit al continent africà, ha defugit les aturades obligades, els estereotips i els llocs comuns. Viu a les cases dels ravals més pobres, plenes d'escarabats i esclafades per la calor; es posa malalt de malària cerebral, corre perill de mort en mans d'un guerriller; té por i es desespera. Però mai perd la mirada lúcida i penetrant del reporter i no renuncia a la fabulació del gran narrador; parli d'Amin Dada o de la tragèdia de Rwanda, d'una jornada en un poble o de la ciutat de Lalibela, paràgraf rere paràgraf les pàgines d'Eben composen el vívid mosaic d'un món carregat d'inquietud. Un llibre extraordinari, guardonat amb el Premi Viareggio, que confirma una vegada més que els seus escrits, a cavall entre el reportatge, la història i la ficció, se situen «just entre Kafka i García Márquez», en paraules de Lawrence Wescher.
«Kapuscinski ens mostra la gran història de les guerres, els cops d'Estat, les revolucions i també la història petita, la de la gent que lluita per sobreviure dia a dia a les mostruoses megalópolis plenes de camperols expulsats de les seves terres, o als pobles deixats al marge de la civilització», Sabina Morandi, Liberazione.