Al poeta Klaus Ebner li agraden els poemes amb versos curts, en què la paraula, constreta per un espai menor, sembla que es vegi obligada a forçar tot el seu ventall de significacions. Paraules despullades i enceses, resplendors fonètics i semàntics plens de poder suggestiu, que es combinen misteriosament per formar noves constel·lacions incandescents."