De què va tot plegat? De tot i res, suposo. De la vida i la mort. De ser i no ser, al mateix temps. De la dificultat dexplicar-se amb paraules. Dexplicar-nos. De com els mots es tornen remots. Perquè tot ja està escrit. Ja està dit. Un només reprodueix allò que veu, allò que llegeix o escolta. Som vampirs daltres vampirs. El reflex del reflex dalgun original. Tot el que tenim és heretat. No som més que un producte dun producte dun producte. Els nostres pares ja eren productes. Com també ho eren els nostres professors, els nostres referents. La percepció del món canvia quan tadones que no ets més que un més. Que res teu és veritable i únicament teu. No ets responsable del teu aspecte, ni del que fas, ni del que penses. Res daixò és a les teves mans. Igual que un CD no és responsable del que duu gravat. Ets gairebé tan lliure dactuar com un ordinador programat. Però tots creiem que continuem controlant la nostra vida. Potser això va del terror dadonar-nos que no som més que personatges. Rèpliques dalgun original. Simples errors.