«Em dic Isidre Esteve i fa temps vaig ser pilot de motos, un d'aquells capaços de guanyar en un viatge d'aventures, de competir contra la llegenda del desert, de desafiar el continent oblidat. Així fou fins que vaig conèixer l'eternitat de l'instant. Succeí de sobte... envoltat de silenci. Després, la dama negra intentà visitar-me, però aquesta vegada vaig assolir abans la meta. Sóc el capità de la meva ànima. Llavors, el món va ser un altre. I la vida va seguir. I van tornar els somriures.» La sort del meu destí és una hsitòria absolutament conmovedora, tot un exemple de superació.
Amb el pròleg d'Antoni Basses