El zen, la mística i l'abstracció moderna en l'art són, doncs, el resultat de discursos encreuats que intenten escapar a tota disciplina i limitació culturals. En aquest sentit són llenguatges transgressors, perquè a partir de formes negatives d'expressió ens situen en el límit de la realitat cultural a la qual es refereixen. Són aquestes vies negatives de comprensió les que configuren, des de l'experiència del no-res i aquesta és la tesi central d'aquest llibre, la forma de pensament que podem entendre com a nihilisme religiós. El recorregut que proposa l'autor ens permet entreveure elements que fan possible una interpretació de les relacions entre experiència estètica i experiència religiosa.