Argumento de Origen
Aprens, d'aquí a la flama, la desmesura. Contenc al cos ton cos. Al sol s'oculta el pler, per la llum l'ala ferida, i per bé que, en l'ardor, si no m'enganyen el cor i l'arbre instrumental, no hem de defallir per encara tenir-nos. Posa-hi nom, delira-hi la magrana, que, ves per on, en la desobediència del pètal he de devorar les flors sinònimes de la Passió.1