Argumento de No Plorar
Encuadernación: Rústica
Filla dun andalús i duna catalana, Lydie Salvayre, el cognom de naixement de la qual és Arjona, narra a No plorar la història de la seva mare, la Montse, nascuda en un poble prop de Lleida, que el 1936, amb quinze anys acabats de fer, sen va a Barcelona amb el seu germà anarquista. A la ciutat, la noia viu el despertar de lamor i lalegria revolucionària dels dies posteriors a lesclat de la Guerra Civil. En la novella es conjuga el present des del qual la Montse desgrana els seus records daquells dies meravellosos de llibertat de lagost del 36 amb la narració de lestada de Georges Bernanos a Mallorca i el procés descriptura dEls grans cementiris sota la lluna la condemna dun catòlic durant la sanguinària repressió feixista. La Montse Monclús explica el retorn de Barcelona a la llar dels pares i el seu matrimoni, el de la filla duna família humil amb el plançó del cacic del poble.
A través de la resurrecció de la llengua materna, Salvayre construeix amb la seva prosa un relat coral apassionant sobre el complex entramat polític de la Guerra Civil, i sobre lexili i lherència que va deixar en els fills dels que van haver de marxar dEspanya per salvar la vida. Com si la primera escapada de la Montse hagués marcat per sempre un destí en fuga.
«Un dels textos més bells de la rentrée literària, en el qual la llengua es dota duna inventiva poderosa» (Les Inrockuptibles)
«Lestiu radiant de la mare, lany lúgubre de Bernanos: són dues escenes duna mateixa història que Lydie Salvayre, entrellaçant aquestes dues veus líriques, orquestra amb mà mestra. I amb una fidelitat filial plena democió» (Jérôme Garcin, Le Nouvel Observateur).0