Li deien ?Passerell? de malnom i li quedà com a nom propi. Per absència d?interès afectiu, ningú proposà cap nom alternatiu. Fill de càtars morts a causa de la croada que arrasà la Catalunya Nord, ell fou pres com a botí de guerra i obligat a servir un dels nous amos del Rosselló. Guiat i estimulat per un company de més edat, tots dos fugiren en direcció a l?altre costat del Pirineu. Així començà un llarg viatge circular que el va dur de Maçanet de Cabrenys a Constantinoble i tornada a Catalunya. En el periple va viure la guerra del francès i l?aventura de la Gran Companyia amb Roger de Flor. Fou testimoni dels fets a Orient i per poc no acabaren amb la seva raó. Ramon Muntaner havia intuït que el noi tenia qualitats innates i es convertí en tutor voluntariós de la seva formació. Era un ?passerell? ?així es reconeix a si mateix? i no tenia la condició necessària per formar part d?un món al qual finalment reconeix que no és el seu. Al final del periple escriu les experiències viscudes en sentit crític, però amarat d?amor envers les bones persones que s?ha trobat en el trajecte; les que romanien més enllà dels camins trepitjats per la majoria de gent. En Passerell, no es pot sostreure a la màgia del paisatge empordanès que emmarca la seva narració. Havia vist, minsa, la primera llum de la llibertat a l?Empordà, i allí hi visqué l?última, tot reconciliant-se amb ell mateix i el seu entorn.