Argumento de Memories Inutils
Felip Cid (Barcelona, 1930) és catedràtic dHistòria de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i és un pioner de lEpistemologia històrica i de la Museologia mèdica. De fet, el 1979, va fundar, a Barcelona, el Museu dHistòria de la Medicina; així mateix, és vicepresident de lEuropean Association of Museums of the History of Medical Sciences. De la seua extensa obra com a investigador, podem destacar: Història de la Medicina a Catalunya (1969), Breve historia de las Ciencias Médicas (1978), Compendio de Historia de la Radiología (1986), La contribució científica catalana a la Medicina i Cirurgia de guerra (1936-1939) (1996), etc. A més, és poeta, com ho corrobora els poemaris Els sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records duns aparadors (1967). Aquesta condició féu que es relacionés estretament amb el món cultural català de les dècades 50 i 60, en què va conèixer personalitats destacades de la literatura catalana com ara Salvador Espriu, Carles Riba, Josep Maria López-Picó, etc. Per tant, les seues memòries inútils, segons ell, però ben útils per a entendre tota una època són tot un testimoniatge dun dels períodes culturals més intensos del segle XX català, el que es va viure sota la dictadura franquista. Daltra banda, la personalitat inconformista de Felip Cid fa que no tinga pèls a la llengua a lhora de parlar de certs personatges i situacions; de vegades, fins i tot, arriba a ser cruelment sarcàstic. Cid, doncs, davant les misèries i lestultícia del nostre país, no dubta a repartir a tort i a dret les seues àcides i lúcides paraules, les dunes clarividents memòries que ens ajuden a entendre el nostre passat més immediat.0