Aquestes Memòries de la guera i de lexili (1936-1940) es refereixen a un període dramàtic de la nostra història, el de la guerra civil, durant el qual Maurici serrahima visqué intensament els avatars del país, en la defensa dels ideals democràtics i nacionals. com a membre dunió democràtica de catalunya, tingué una important activitat política, i fou decisiva la seva intervenció en la salvaguarda de béns eclesiàstics i de nombroses personalitats religioses perseguides pels anarquistes, per a la qual tasca col·laborà amb la Generalitat. esperem que aquest volum ens ofereixi a tots un visió fidedigna i complementària per a una anàlisi serena i despassionada que ens ajudi a refer la nostra memòria històrica en tota la seva amplitud, deixant de banda preses de posició sense cap fonament objectiu i evitant fanatismes de cap mena. i, així, ens faci entendre perquè en Josep benet fou tan crític, en el pròleg a les seves Memòries, a una falsa i errònia presentació del concepte de Memòria històrica democrática.
Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979). fill duna prestigiosa dinastia dadvocats barcelonina. en la preguerra, milità a Unió Democràtica de Catalunya, col·laborà a La Paraula Cristiana i a El Matí. exiliat a bordeus, al seu retorn el 1940, treballà per mantenir la flama de lesperança. fou president del grup «Miramar », creat el 1947, que pretenia refer la memòria històrica, per poder actuar quan les circumstàncies fossin favorables. catalanista sense esquerdes, fou promotor de lacostament als partits desquerra del nostre país, el 1958 deixà unió democràtica de catalunya. Polític possibilista, acceptà a linici de la democràcia (1977) esdevenir senador «per designació reial». en el camp de les lletres, abastà tots els gèneres: poesia, contes, novel·la, biografies, crítica literària, estudis humanístics, assaigs religiosos, obra memorialista (Del passat quan era present, 6 vols.), de gran vàlua testimonial sobre el període de la clandestinitat