Argumento de Maria Magdalena, 'ecce Mulier'. Música, Plor I Extasi en L"adveniment Barroc
Hem mirat dentendre el contingut del personatge de Maria Magdalena entre el Renaixement i el Barroc a partir de diferents itineraris artístics i hem fet un intent de reconstruir els fonaments del seu periple metamòrfic a través dels segles. Des de les primeres notícies que van anar configurant la llegenda medieval, hem procurat mostrar i interpretar els rostres de leremita il.luminada i evanescent, el de la "Dulcis amica Dei", el de la Venus Pudica, fins arribar a la Magdalena penedida i extàtica que ens ocupa. Lhem contemplat també a partir de la seva capacitat per generar dramatúrgia, des dels drames medievals que van restituir en ella lantic cicle regeneratiu de la terra, a partir del seu protagonisme en els cicles de Pasqua, i és en aquest sentit coherent centrar-se en letapa histórica on sha anat consolidant la seva individualitat, principi necessari per dotar una figura de caràcters. Representa, a la manera de les dones místiques del moment, aquest intent dindividualitzar i experimentar des dels sentits les pràctiques religioses; a la vegada, el seu model de convertida i penitent funciona com una icona, eficaç a tots els programaris cristians duna època molt marcada pel fonamentalisme. Rica i polièdrica, restitueix en limaginari col·lectiu el sentit més primigeni de lelement sacre, lligat a la transgressió i al cicle de la vida; a la vegada, supera en clau cristiana els seus elements tràgics, amb lascensió moral i la vivència del trànsit. Com correspon a la seva vessant més barroca, el seu essencial contingut eròtic esdevindrà en art vehicle del plor transformat en espasme extàtic. Biografía del autor Rosa Tamarit Sumalla és cantant i professora del departament dHistòria de lArt de la Universitat Rovira i Virgili. Fou deixeble de Carmen Bustamente i premi dHonor de Fi destudis del Conservatori Superior de Música del Liceu, Primer Premi Joan Massià, Becària de la Fundació Agustín Pedro y Pons, de la Diputació de Lleida i de la Schola Cantorum Basiliensis (Suïssa). Doctorada sota la direcció de Ximo Company i Xose Aviñoa per la Universitat de Lleida -on també ha estat professora- ha publicat diversos articles científics i divulgatius a lentorn de la figura de Maria Magdalena, figura central de la seva tesi. També ha participat en la publicació del llibre Patrimoni, memòria i identitat (Edicions URV 2008, dirigit i editat per Antonio Salcedo) amb el capítol "El patrimoni musical: incerteses i reptes quan la memòria esdevé sonora". És membre del grup de recerca internacional Teatresit, dirigit per Rossend Arquès, i treballa en un projecte dinvestigació sobre el teatre musical de Goldoni.0