Argumento de Dues Dones que Ballen
Hola, sóc lautor. Mhan dit que us avisi. Procuro escriure de maneres diferents i parlar de llocs diferents, però de tant en tant una mena de passió masoquista marrossega a revisitar i parlar sobre els paisatges de la infantesa. Ara, aquest és el cas. Vaig néixer i vaig viure moltíssims anys davant dels barcelonins Encants Nous, al mercat de Sant Antoni. Els diumenges anava al mercat, primer per comprar-hi tebeos, anys després per comprar "alta" literatura, i fa relativament poc, de tant en tant, de nou, per comprar còmics i novel·les de consum pertanyents a temps passats. Una daquestes darreres vegades, de sobte, hi vaig veure una senyora gran que, amb passió, buscava, remenava i comprava còmics antics, espantosos, i nexplicava les gràcies a una amiga que lacompanyava. Vaig sentir la tendresa duna misèria que em semblava conèixer. I em vaig posar a escriure lobra que teniu a les mans. Suposo que a fi dintentar mostrar un racó dinfern ben conegut i mal reconegut, un infern de tercera categoria, on se sofreix amb naturalitat, i que regna a tants llocs de la meva ciutat i a tants altres llocs del primer món. Ep, ja ho sé, no descobreixo la sopa dall, que deia ma mare. Els personatges de la història no pateixen, doncs, si és que pateixen, com es pateix a les tragèdies. No viuen cap tragèdia, de fet. Viuen, em sembla, coses desagradables que passen cada dia a tanta gent. Coses fins i tot una mica còmiques. I a fi de comptes al final troben la manera de no ser vençudes per aquestes coses. Ai, se mha escapat. Això no ho hauria dhaver dit. Biografía del autor Josep M. Benet i Jornet va néixer a Barcelona quan començava la segona Guerra Mundial. Li va costar aprendre a escriure, va lluitar contra les matemàtiques i ni ho va intentar amb la física i la química. Era el rei en religió. Un cop va saber llegir, _escriure va ser una altra cosa i encara se li escapen faltes_, es va posar a inventar i a dibuixar històries; per jugar. Va passar al teatre, escrit en somort castellà, cap al 1958. I la seva primera obra en català data del 1963. Mentre, estudiava, només lindispensable per aprovar, filologia romànica. Ja no va parar de produir literatura dramàtica. La seva carrera no és intensa, però sí insistent. El 1975 va començar a treballar per a la televisió. Des que es va crear, forma part de la productora Diagonaltv. Tal com deia Albert Benach en una altra divertida solapa daquesta col·lecció, la seva carrera dautor teatral no és fulgurant. En el cas de Benet és un anar-hi anant. Estima molts autors: Vilanova, Guimerà, Puig i Ferreter... O Espriu, Brossa, Villalonga... O Sirera... O des de Belbel fins a Riera passant per Cunillé, Batlle, Plana... Nhi ha tants, que li agraden. I va de debò! Però en aquest precís instant ha de reconéixer que els seus dramaturgs preferits són Cristina Clemente, Jordi Casanovas i Josep Maria Miró Coromina. Ell sabrà.1