Argumento de Les Raons del Sentit no Són Les Raons de Déu
Vivim un temps que es mou entre la incultura i el silenci respecte del fet religiós, i en què una gran part de les manifestacions religioses tenen a veure amb la dogmàtica, amb la doctrina, amb la moral, amb el que Déu ha dit. L objectiu d aquest treball és parlar del fet religiós des de l agnosticisme i el laïcisme; és a dir, des de la visió de l home com a ésser autònom, limitat i preguntador, capaç de construir una ètica cívica fonamentada en la llibertat de consciència i en els projectes vitals propis de cada persona. Ni el laïcisme ni l agnosticisme tenen cap interès a negar Déu, ni a rebutjar el fet religiós, ni a combatre les creences de les religions. L agnosticisme és una posició personal davant la vida i davant la pregunta pel sentit. El laïcisme, en canvi, hauria de ser una posició compartida i col·lectiva entre creients i no creients, entre catòlics i budistes, entre agnòstics i ateus, per conviure i respectar les diferents formes de viure.0pròleg, 11
per què som agnòstic, 15
la pregunta pel sentit, 27
la innecessària refutació, 31
de l experiència del límit a l autonomia ètica, 35
capacitat per construir una ètica, 41
tolerància i dignitat humana, 45
laïcitat, 49
anticlericalisme, 59
res pública/res privada, 75
res pública i regeneració democràtica. 79
aconfessionalitat a l Estat espanyol, 85
el dret a morir dignament, 89
educació per a la ciutadania i els drets humans, 93
apostasia, 101
notes, 105