Argumento de Escarni a la por
És, aquesta, la crònica més intimista d uns vianants de la vida que van tenir el valor d aturar-se a les estacions del camí per qüestionar-se, mirar-se i escoltar-se a si mateixos abans de prosseguir el viatge. De vegades, guerrers d acer que s enfrontaven amb valentia als seus propis fantasmes. Sovint, homes i dones de palla, volubles i fràgils com l escuma que fan les onades... De fet, no eren més que gent corrent que, malgrat la por que sentien, tingueren el coratge d endinsar-se en la nit més obscura per trobar la seva pròpia llum.1