Sense ambicions teòriques ni afany autobiogràfic, Les lleis del castell s'acaba erigint en un retrat irònic però també comprensiu de les situacions de vegades angoixants, de vegades còmiques que comporta la conquesta i el manteniment del poder, i en una anàlisi lúcida, de lectura ameníssima, sobre l'acció política i el misteri del seu exercici.