El llibre recull també la relació amb el diari duna vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentació excepcional sobre la seva història. Des de lescriptura fundacional, fins ara inèdita, als documents del dia a dia periodístic, polític i econòmic duna publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a la seva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna del conservadorisme catòlic. Amb precisió i voluntat exhaustiva, saprofundeix en laportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren amb noms com Eugeni dOrs, Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra, i en la dimensió de diari nacional que maldà pel reconeixement de la identitat catalana.
La trajectòria de La Veu de Catalunya sinicia en arrencar el segle, continua amb la consecució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i arriba als anys trenta com a finestra cosmopolita i refinada de diari modern, amb una opció política definida, sempre desenvolupada amb voluntat democràtica, catalanista i coherent amb el seu ideari.