Història de «La Vanguardia» no és pas un exercici pla de crònica o de memòria. És una lliçó. Des del pou, Gaziel ens illumina sobre errors que, potser per ser catalans, cometem avui també i que sens fan invisibles entre tant optimisme.
Història de «La Vanguar¬dia» és un avís tan imprescindible per a experts navegants alhora que un poderós estimulant per a grumets. «Els problemes del país no els podrem tractar ni amb força ni sentimentalment», deia, i en acabat ens recomanava: «Fe, humilitat, sacrifici, lucidesa, esforç silenciós, conti¬nuïtat i una infinita paciència».