Argumento de La Nit de Catalina Homar
Encuadernación: Rústica
Colección: Teatre, nº 25
Mirau-me bé i demanau-vos qui som. Ho sabeu, qui som? Sabeu qui habita rere aquesta cortina de secrets i de tabús, de xerrameques i doblit cercat? La boira de loblit que tot ho tapa, sí, com tot ho tapava la boira que entrava de la mar i convertia les cases de SEstaca en niguls de cotó esfilagassat
Llavors tots pareixíem fantasmes, ombres difuminades, i en el fons és el que érem, ombres xineses, projeccions dell, invencions del seu gabinet a Son Moragues o Miramar
Lluny de noltros, perquè sempre hi va estar lluny de noltros; per aprop que fos, era alluny
Fins i tot quan es dignava a comparèixer, amb la galera o damunt del mul o daquell cavallet blanc que pareixia que shavia de rompre amb el seu pes, i la casa somplia duna alegria distinta i dun ball com de dia festiu, tots darrere les voluntats del Senyor
1