L"home que Torna

Argumento de L"home que Torna

Al final de la seva vida, un home decideix tornar al seu poble. Si ens l'hem de creure, no en sap ben bé els motius. La seva intenció és saludar algun amic, contemplar de nou el paisatge. Aleshores, ¿per què tothom li pregunta per la Isabel de cal Mestre? ¿Què se suposa que li ha de dir després de tants anys?

Més que la història d'un home que torna, aquesta és la història d'un home que va tornant, d'algú que es va despertant a poc a poc i va prenent consciència d'algunes coses...

Breu i intensa, clara i també enigmàtica, L'home que torna és una novel·la agredolça, que alterna tristesa amb moments molt còmics, i que es llegeix de la primera a l'última ratlla amb una creixent complicitat amb el protagonista.

Sobre L'HOME QUE TORNA l'autor diu:
Volia escriure la història d'un retorn, d'algú que després de donar tombs tota la vida se sent cansat i decideix tornar, una mena de versió moderna i d'estar per casa de l'Odissea. Per això necessitava primer d'algú que em fes d'Ulisses, després d'una Ítaca particular, i finalment d'una Penélope.

L'Ulisses el vaig trobar en el Vicent de cal sabater, el protagonista/narrador de l'obra, i està una mica inspirat, per la manera entre poca-solta i sentimental que té de dir les coses, en la poesia de Vicent Andrés Estellés, especialment en la seva poesia eròtica. És un poeta que m'agrada molt, molt mediterrani, que hi sap trobar la mateixa sensualitat en els pits de l‘estimada que en el pimentó torrat que és a punt d'engolir. El volia així ja que en aquesta novel·la l'erotisme i el desig (o la seva mancança) hi juguen un paper primordial.

L'Ítaca particular és un poble sense nom, perquè de fet podria ser qualsevol poble, i és una barreja de diferents pobles que conec. El paisatge tan mediterrani de garrofers i de vinyes i la proximitat del mar, està inspirat en la Nou de Gaià, el poble on visc actualment; però també hi ha coses d'Ullastrell, un poble del Vallès on van néixer els meus avis i el meu pare, i on hi vaig passar temporades d'estiu.

La Penélope és Ia Isabel de cal mestre, i d'ella no en diré res més perquè és una dona bastant secreta.

L'argument de la novel·la és molt senzill: un home (Vicent de cal sabater) arriba al seu poble al cap de molt anys i mentre va arribant es troba que tothom (els que van ser els seus amics de colla) li demana per la Isabel de cal mestre; ell se'n sorprèn, primer perquè no ha tornat per ella, i segon, perquè després de tant de temps no hi veu cap sentit que li vinguin amb una història que és tant del passat. A poc a poc - el lector i el protagonista alhora - aniran prenent consciència d'algunes coses. El que comença sent una mena d'elegia nostàlgica va esdevenint a poc a poc la història d'un descobriment, d'una revelació, gairebé una mena de viatge iniciàtic al final de la vida d'aquest Ulisses modern que és el Vicent de cal sabater. Per això es titula L'home que torna, perquè és la història d'algú que va tornant (en si), que es va despertant.

Tot i que la novel·la és molt breu m'ha costat molt acabar-la. Vaig començar a escriure sense cap planificació prèvia, menat només per unes intuïcions i per una certa manera lacònica de dir les coses, però va arribar un moment que em vaig sentir completament perdut. No sabia quina història estava escrivint. Vaig haver de parar-me, estripar un munt de pàgines i tornar-me a mirar el que tenia escrit del dret i del revés. Quan al cap de molt de temps vaig trobar el què vaig tenir una autèntica revelació, gairebé una il·luminació. Sense voler-ho estava escrivint (i em fa vergonya dir-ho) una mena de metàfora (gens complaent, per cert) sobre l'home modern. Per això, tot i que per donar-hi versemblança, l'obra té una aparença naturalista, en veritat està bastida sobre un gran artifici ja que tots els elements que hi entren en joc (l'estructura, els diàlegs, la successiva aparició dels personatges, etc.) han de treballar conjuntament per donar força a una certa visió de l'home d'avui...

I m'aturo aquí perquè tinc la sensació que per tractar-se d'una obra tan breu, ja he dit massa coses.

Pep Puig i Ponsa (autor de L'home que torna)0