Argumento de Josep Monserrat I Portella. Un Escultor del Realisme
A finals segle XIX Barcelona bullia dactivitat; lExposició Universal de 1888 havia situat la ciutat als mapes internacionals i els artistes que hi havien participat se sentien compromesos amb la situació política i social i la representaven en les seves obres. Els Quatre Gats, la Sala Parés, les Exposicions dArt , el Cercle Artístic i el de Sant Lluc eren els llocs de reunió duna munió de pintors, escriptors, músics i escultors .
Josep Monserrat era un dells. Treballador discret i infatigable, era un més entre tota la colla dartistes que, amb més qualitat o amb més sort, han ocupat un espai en la nostra memòria.
Això a Monserrat li era indiferent; ell només volia treballar en el que li agradava i ho va aconseguir. La seva obra monumental es troba escampada per Espanya i Amèrica del Sud i moltes vegades resta en el paisatge urbà de forma aparentment anònima. Com el seu Manelic, que encara contempla Barcelona des del seu pedestal del Jardí de les Escultures de Montjuïc.0