Argumento de Joan Bou I Esquella
En Joan era tan polit que ni sembrutava les sabates. No feia mai disbarats, ningú no es comportava tan bé com ell a lescola; no jugava mai amb els companys i les companyes ni els deixava les seves joguines, es considerava el centre de lUnivers... Però quan va descobrir que, tot duna, la finestra de la seva habitació shavia torçat, les coses van començar a capgirar-se-li. Llavors es va adonar que compartir, inventar jocs, riure, tenir amics..., al capdavall resulta més divertit i enriquidor que fer la guitza.0Joan Bou i Esquella . Tot comença amb un «crec!» . La finestra.! . En Joan no piula . La pilota és meva! . Un zoo desfermat . La Laura . Vigila, eh? . Grgrxsssst! . El món es capgira . En Joan i en Pau de costat. El rellotge . Bona idea! . La Meritxell li dóna un cop de mà . Adéu! . En Joan surt de la closca . I les coses van anar a favor seu