Argumento de Institucions del Dret Civil de Catalunya. Volumen I.
La Constitución de 1978 ha operado una profunda transformación en el ordenamiento jurídico español, en el que aparecen hoy alternadas las premisas del planteamiento tradicional de las relaciones entre el Derecho civil común y el Derecho civil propio de los territorios forales. El cambio fundamental se produce con el reconocimiento constitucional de la competencia de las comunidades Autónomas en materia de legislación civil. La Constitución de 1978 mantiene, en todo caso, la unidad del ordenamiento jurídico del Estado español. Y es el vínculo de pertenencia al ordenamiento estatal lo que determina la necesidad de establecer una clara delimitación entre la legislación civil común del Estado y la que es especial de las Comunidades con Derecho foral. Este libro aborda la problemática que esta nueva situación plantea en nuestro ordenamiento, examinando, en particular, las reglas competenciales, que se configuran como pilares del sistema, así como su expresión en los diferentes Estatutos de Autonomía. El libro incluye la doctrina que el Tribunal Constitucional ha elaborado en torno a esta materia.0Indice
Primera Part
Introducci— i Part general
CAPêTOL I
L'ORDENAMENT CIVIL CATALË
1. PRECEDENTS: REFERNCIA GENERAL A LA CODIFICACI—
2. ELS MODELS CONSTITUCIONALS DE L'ESTRUCTURA DEL DRET CIVIL
3. L'ËMBIT DEL DRET CIVIL CATALË: LES COMPETNCIES LEGISLATIVES EN MATRIA
CIVIL
I. L'estructuraci— de l'ordenament civil
II. Els elements per a la interpretaci— de l'art. 149.1,8 CE
III. L'abast de la competncia legislativa civil de la Generalitat
IV. L'abast de les competncies exclusives de l'Estat
A) Aplicaci— i eficˆcia de les normes jur’diques
B) Relacions jur’dico-civils relatives a les formes del matrimoni
C) Ordenaci— dels Registres i instruments pœblics
D) Les bases de les obligacions contractuals
E) Normes per resoldre conflictes de lleis
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAPêTOL II
LES FONTS DEL DRET CIVIL CATALË
1. COMPETNCIA EN MATRIA DE FONTS DEL DRET
I. Precedents
II. Competncia legislativa del Parlament de Catalunya per determinar les
fonts del dret
2. EL SISTEMA DE FONTS
I. La llei
A) Classes
B) El procediment legislatiu: iniciativa, promulgaci— i publicaci—
C) Entrada en vigor
II. El costum
A) La seva vigncia com a font del dret catalˆ
B) Requisits
III. Els principis generals de l'ordenament catalˆ
A) Concepte
B) Funcions
IV. La jurisprudncia
A) La jurisprudncia del Tribunal Suprem
B) La jurisprudncia del Tribunal de Cassaci— de Catalunya
C) La jurisprudncia del Tribunal Superior de Just’cia de Catalunya
3. LES FONTS DEL DRET CIVIL CATALË
I. La Compilaci— del Dret civil de Catalunya
A) Redacci—
B) Estructura de la Compilaci—
C) Les reformes de la Compilaci—
D) Les lleis que deroguen parts de la Compilaci—
II. Eficˆcia temporal: les disposicions transit˜ries
III. Les lleis especials
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAPêTOL III
APLICACI— DEL DRET CIVIL CATALË.
INTERPRETACI—. INTEGRACI—
1. APLICACI— DEL DRET CIVIL CATALË
I. La legislaci— de l'Estat sobre matries exclusives
II. La legislaci— en matries de competncia exclusiva de la Comunitat
aut˜noma
2. INTERPRETACI—
I. Abast de la interpretaci—
II. Cˆnons interpretatius relatius a la tradici— jur’dica catalana
A) El problema de l'obligatorietat de les normes sobre interpretaci—
B) Determinaci— dels concrets cˆnons interpretatius
3. INTEGRACI—
I. Concepte
II. Els sistemes d'autointegraci—
A) L'analogia
B) La tradici— jur’dica catalana
III. El sistema d'integraci— per remissi—
IV. El sistema de l'heterointegraci—: la supletorietat del Dret de l'Estat
A) Sup˜sits en qu actua el dret supletori
B) L'actuaci— del dret supletori
C) La limitaci— en l'aplicaci— del dret supletori
4. LA SUPLETORIETAT DE LES LLEIS ESPECIALS
I. La supletorietat de les lleis especials catalanes
II. La supletorietat de les lleis especials
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAPêTOL IV
ËMBIT PERSONAL I TERRITORIAL DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA
1. EL DRET INTERREGIONAL ESPANYOL
I. Concepte i significat del dret interregional
II. Estructura de la norma de conflicte
A) El sup˜sit de fet
B) La conseqŸncia jur’dica
III. Funcionament de la norma de dret interregional
2. LA REGIONALITAT O VEINATGE CIVIL
I. Configuraci— jur“dica
II. Adquisici— del ve•natge civil
A) Per filiaci—
B) Per naixement en un lloc determinat
C) Per opci—
D) Per matrimoni
E) Per residncia
F) Ve•natge civil de l'estranger nacionalitzat espanyol
III. Conservaci— del ve•natge civil
IV. Recuperaci— del ve•natge civil
V. Prova del ve•natge civil
VI. Ve•natge civil de les persones jur“diques
3. APLICACIî TERRITORIAL DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA
I. Dret general de Catalunya
II. Dret comarcal o local
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudncia citadA
CAPêTOL V
PRESCRIPCIî I CADUCITAT
1. LA PRESCRIPCI—
I. Precedents
II. Concepte i fonament
III. Objecte
IV. Inici de la prescripci—
V. Terminis
A) Terminis especials de prescripci—
B) Terminis generals
VI. Interrupci— de la prescripci—
VII. Suspensi— de la prescripci—
VIII. Renœncia a la prescripci— guanyada
2. LA CADUCITAT
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
Segona Part
Obligacions i Contractes
Secci— 1.»
Doctrina general del contracte
CAPêTOL VI
ELEMENTS DEL CONTRACTE
1. EL CONSENTIMENT CONTRACTUAL
2. LA CAUSA
I. La causa onerosa
A) Concepte
B) L'equivalncia econ˜mica de les prestacions com a element de la causa
onerosa
C) Les caracter’stiques i requisits del contracte oner—s susceptible de ser
rescindit per causa de lesi—
D) El sistema per determinar l'existncia de lesi—
II. La causa gratu•ta
A) Concepte
B) Els tipus de causa gratu•ta
3. LA FORMA
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAPêTOL VII
LA INEFICËCIA CONTRACTUAL
1. INEFICËCIA: CONCEPTE I FORMES
2. L'ACCI— DE RESCISSI— PER LESI—
I. Concepte
II. Caracter’stiques de l'acci— de rescissi—
III. Finalitat de l'acci—. El complement del preu
IV. L'exercici de l'acci—
A) Legitimaci— activa
B) Legitimaci— passiva
C) Termini per a l'exercici de l'acci—
D) Prova de l'existncia de la lesi—
E) La necessitat de demanar la cancelálaci— de l' assentament d'inscripci—
del dret transmŽs pel contracte lesiu
V. La renœncia a l'acci— de rescissi—
VI. Els efectes de la rescissi—
A) Restituci— de la cosa objecte del contracte
B) Restituci— de fruits
C) Abonament de millores
D) Devoluci— del preu
E) L'adquirent opta per completar el preu
3. L'ACCI— REVOCAT˜RIA PER FRAU DE CREDITORS
I. Precedents
II. El sistema de protecci— dels creditors
A) Concepte de perjudici
B) Normativa reguladora del frau de creditors
III. Requisits del perjudici dels creditors
A) Que existeixi un dret de crdit
B) Que el deutor realitzi una alienaci— perjudicial
C) Perjudici del crdit: eventus damni
IV. L'acci— revocat˜ria
A) Caracter’stiques
B) Legitimaci—
C) Objecte
D) Termini d'exercici
E) Efectes
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
Secci— 2.»
Contractes en especial
INTRODUCCI—: LA TIPICITAT CONTRACTUAL
CAPêTOL VIII
LA COMPRA-VENDA A CARTA DE GRËCIA
1. LA COMPRA-VENDA A CARTA DE GRËCIA COM A CONTRACTE T’PIC
I. Precedents i concepte
II. Distinci— de la compra-venda amb pacte de retro
III. Fonts reguladores
IV. La compra-venda a carta de grˆcia i la finalitat de la garantia
2. ELEMENTS DEL CONTRACTE
I. Elements personals
II. Elements objectius
A) La cosa venuda
B) El preu
III. El lliurament de la cosa
3. ELS EFECTES DE LA COMPRA-VENDA A CARTA DE GRËCIA: EL DOMINI RESOLUBLE
I. Les facultats del comprador-propietari
II. Els actes de gravamen i els drets dels creditors del comprador
4. EL DRET DE REDIMIR
I. Concepte
II. Exercici del dret de redimir
A) Titular del dret de redimir i legitimaci— activa
B) Legitimaci— passiva
C) Temps de l'exercici del dret
D) Objecte del dret de redimir
III. Obligacions del venedor-rediment
IV. Drets i obligacions del comprador
A) Obligacions
B) Drets
V. Efectes alliberadors dels gravˆmens
5. EL DRET DE TORNERIA DE LA VALL D'ARAN
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAPêTOL IX
LA DONACI—
1. CONCEPTE I NATURALESA DE LA DONACI—
I. Precedents
II. Naturalesa de la donaci—
III. Normativa reguladora de les donacions
2. ELEMENTS DEL CONTRACTE DE DONACI—
I. Capacitat
II. Objecte
III. Forma
IV. El lliurament
3. ELS EFECTES DE LES DONACIONS
4. INEFICËCIA DE LES DONACIONS. LA REVOCACI—
I. Causes d'ineficˆcia que es produeixen per causa de mort. La reversi— i la
inoficiositat
II. La revocaci—
5. LES DONACIONS ESPECIALS
I. Les donacions amb clˆusula reversional
II. Les liberalitats d'œs
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAP’TOL X
ELS CONTRACTES AGRARIS
1. QŸESTIONS GENERALS
I. Precedents
II. Rgim jur’dic aplicable
2. LA PARCERIA
I. Concepte
II. Elements
A) Capacitat
B) Objecte
C) Forma
D) Aportacions
III. Contingut de la parceria
A) Fruits
B) Cˆrregues
C) Millores
D) Despeses
E) Determinaci— de la classe de conreu
F) La renœncia als drets establerts en la llei
IV. Extinci— de la parceria
A) Transcurs del termini pactat
B) Incompliment pel parcer de l'obligaci— de lliurar els productes pactats
(art. 117.1, 2a. LAR)
C) Deslleialtat del parcer (art.117.1, 3a. LAR)
D) Les causes establertes en el contracte o els usos i costums locals i
sempre que no s'oposin al que estableix la mateixa llei (art. 117.1, 4a LAR)
E) Les causes d'extinci— dels arrendaments rœstics (art. 117.1, 6a LAR)
F) L'alienaci— a un tercer de la finca cedida en parceria
V. El retracte
VI. La conversi— de la parceria en arrendament
3. CONTRACTES ESPECIALS SOBRE TERRES DE CONREU
I. El terratge
II. La bo•ga
III. Les eixermades
4. LA MASOVERIA
I. Concepte i rgim jur’dic
II. Contingut
III. Extinci—
5. PARCERIES PECUËRIES
I. La "soccida" o "soccita"
II. Altres modalitats de contractes pecuaris
6. EL REGISTRE DELS CONTRACTES D'ARRENDAMENTS I ALTRES DE TIPUS AGRARI
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
CAP’TOL XI
ELS CONTRACTES D'INTEGRACI—
1. INTRODUCCI—
2. CONCEPTE
3. CARACTER’STIQUES DEL CONTRACTE
4. ESTRUCTURA
I. Parts
A) Integrador
B) Integrat
II. Objecte
III. Forma
IV. Durada
5. EFECTES DEL CONTRACTE. DRETS I OBLIGACIONS DE L'INTEGRADOR I DE
L'INTEGRAT
I. Obligacions de l'integrador
A) Obligaci— de lliurament del bestiar
B) Subministrar el pinso
C) Retirar el bestiar
D) Pagar la retribuci— corresponent
E) Obligacions durant el per’ode d'engreix
F) Satisfer els impostos
G) Satisfer indemnitzacions en casos especials
H) Obligacions residuals
II. Obligacions de l'integrat
A) Facilitar les instalálacions
B) Realitzar l'engreix
C) Pagaments que ha de realitzar l'integrat
III. Transmissi— de la propietat del bestiar
A) Efectes del contracte en relaci— al dret de propietat
B) Adquisici— de la possessi—
C) ConseqŸncies
IV. La remuneraci—
V. Les indemnitzacions en casos especials
6. EXTINCI— DEL CONTRACTE
I. Arribada del terme
II. Mort o extinci— d'una de les parts
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAPITOL XII
ELS CENSALS I ELS VIOLARIS
1. QŸESTIONS GENERALS
2. EL CENSAL
I. Concepte
A) Definici—
B) Distinci— entre el censal i el cens consignatiu
C) Caracter’stiques
II. Elements del censal
A) Subjectes
B) Objecte
C) La pensi—
D) Forma
III. Efectes
IV. Garanties del censal, en especial el pacte de millora
V. Extinci— del censal
A) Redempci—
B) Prescripci—
C) Extinci— com a sanci— per incompliment del pacte de millora
3. EL VIOLARI
I. Concepte
A) Definici—
B) Caracter’stiques
C) Diferncies amb el censal
II. Elements
A) Subjectes
B) Objecte
C) Pensi—
III. Efectes
IV. Extinci— del violari
A) Desaparici— de la vida o vides contemplades
B) Redempci—
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
CAP’TOL XIII
ELS CONTRACTES DE CONSUM
1. COMPETNCIES SOBRE PROTECCI— DELS CONSUMIDORS
I. Les competncies legislatives de la Generalitat
II. La legislaci— catalana sobre protecci— dels consumidors
2. LA PROTECCI— DEL CONSUMIDOR PRVIA AL CONTRACTE
I. La informaci—
A) Principis als que cal ajustar la informaci—
B) Classes d'informaci—
C) Forma
D) L'obligaci— d'informar
E) Les sancions per l'incompliment de l'obligaci— d'informar
3. LA FORMACI— DEL CONTRACTE
4. ELS CONTRACTES DE CONSUM
I. El concurs de l'oferta i l'acceptaci—
II. El consentiment contractual
A) Condicions generals
B) La publicitat
C) Les clasules especials
III. La forma
IV. El contingut del contracte: prestacions contractuals
A) La cosa o servei
B) El preu
5. GARANTIES I RESPONSABILITAT
I. Garanties del consumidor
II. La responsabilitat
6. INEFICËCIA
7. VENDES ESPECIALS DE CONSUM
I. Vendes ambulants
II. Vendes a domicili
III. Vendes per un preu inferior
IV. Vendes amb concursos, sorteigs i regals
V. Vendes sense contacte directe amb el consumidor
VI. Les vendes en cadena
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
JURISPRUDNCIA CITADA
Tercera Part
Drets reals
Secci— 1.»
Drets reals en general
CAPêTOL XIV
ADQUISICIî DELS DRETS REALS
1. EL DRET REAL EN GENERAL
I. Noci— i caracter’stiques
II. Normativa catalana en matria de drets reals
III. Ëmbit d'aplicaci— de la normativa catalana sobre drets reals
2. CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE L'ADQUISICIî DELS DRETS REALS
I. L'adquisici— dels drets reals segons el Codi civil
II. La tradici—
III. Classes de tradici—
IV. La clausula de constituto
3. L'ACCESSIî
I. L'accessi— en el Codi civil
II. L'accessi— en el dret civil de Catalunya
III. L'accessi— en el dret actual
A) Edificaci—, plantaci—, sembra o rompuda fetes de bona fe
B) Edificaci—, plantaci—, sembra o rompuda fetes de mala fe
4. LA USUCAPIî
I. Concepte i rgim jur“dic
II. Estructura de la usucapi—
III. Requisits de la usucapi—
IV. Efectes de la usucapi—
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudéncia citada
CAPêTOL XV
LêMITS DEL DRET DE PROPIETAT
1. DELIMITACIî DE CONCEPTES
I. Servituds i l’mits del dret de propietat
II. L’mits del dret de propietat
2. LêMITS D'INTERéS PRIVAT
I. Les relacions de ve•natge
II. Immissions
A) Justificaci— de la normativa actual
B) Concepte de les immissions
C) Rgim jur’dic
III. Vessant natural de les aigŸes
IV. Distˆncies en matria de construccions i plantacions
A) Distˆncies en matria de construccions
B) Distˆncies en matria de plantacions
V. Llums i vistes
VI. Parets de tanca
3. MITGERIA DE CARREGA
I. Noci—
II. Constituci—
III. Configuraci— de la paret mitgera
IV. Contingut
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudéncia citada
Secci— 2.»
Drets reals limitats
CAPêTOL XVI
LES SERVITUDS
1. EL DRET REAL DE SERVITUD A CATALUNYA
2. CONSTITUCIî DE LES SERVITUDS
I. Per t’tol
II. Per usucapi—
III. Per Llei
3. CONTINGUT DEL DRET DE SERVITUD
I. En general
II. Exercici de la servitud
III. Obres i millores
IV. Modificaci— de la servitud
4. ACCIONS REFERENTS A LES SERVITUDS
I. L'acci— confess˜ria
A) Noci—
B) Legitimaci—
C) Requisits
D) Efectes
E) Prescripci—
II. L'acci— negat˜ria
A) Noci—
B) Legitimaci—
C) Requisits
D) Efectes
E) Prescripci—
5. EXTINCIî DE LES SERVITUDS
I. Per causes referents al subjectes
II. Per causes referents a l'objecte
III. Condici— i termini
6. LES SERVITUDS FOR‚OSES
I. Noci—
II. Servituds foroses en matria d'aigŸes
III. Servitud forosa del pas
IV. Servituds foroses en matria de xarxes aries i de conduccions
superficials o subterrˆnies
7. LA SERVITUD VOLUNTËRIA DE LLUMS I VISTES
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudncia citada
CAPêTOL XVII
L'USDEFRUIT
1. CONFIGURACIî JURíDICA DE L'USDEFRUIT
I. Noci—
II. L’mits del dret de l'usufructuari
2. L'UDEFRUIT DE BOSCOS A CATALUNYA
I. Regulaci—
II. L'usdefruit de boscos a la compilaci—
A) Facultats de l'usufructuari
B) Deures de l'usufructuari
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudncia citada
CAPêTOL XVIII
ELS CENSOS
1. ELS CENSOS EN GENERAL
I. Concepte i funci—
II. Naturalesa jur’dica
III. Classes
2. CONSTITUCIî DELS CENSOS
I. Objecte
II. Subjectes
III. Formes de constituci—
IV. Inscripci—
3. DRETS DE L'EMFITEUTA
I. Dret de propietat sobre la finca
II. Divisi— dels censos
A) Dret vigent
B) Dret transitori
4. DRETS DEL CENSALISTA
I. Entrada
II. Transmissi— del dret de cens
III. Pensi—
A) Carˆcter essencial de la pensi—
B) Determinaci—
C) Pagament de la pensi—
D) Efectes de la manca de pagament de les pensions
E) Modificaci— de la pensi—
F) Prescripci—
5. EXTINCIî DEL CENS
I. Causes
II. Redempci— del cens
A) Dret vigent
B) Dret transitori
III. Prescripci—
IV. Necessitat d'acreditar la vigncia dels censos constituits a l'ampara de
la legislaci— anterior
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudéncia citada
CAPêTOL XIX
ELS CENSOS
(Conclusi—)
1. EL CENS EMFITéUTIC
I. Noci—
II. Llu•sme
A) Noci—
B) Quantia del llu•sme
C) Meritaci— del llu•sme
D) Subjectes
E) Extinci—
III. Fadiga
A) Noci— i fonament
B) Subjectes
C) Relaci— entre els drets de tempteig i de retracte
D) Sup˜sits en qu Žs procedent
E) Prdua del dret de fadiga
F) Exercici del dret de fadiga
G) Efectes
2. EL CENS VITALICI
I. Noci—
II. Constituci—
III. Efectes
IV. Extinci—
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudncia citada
CAPêTOL XX
LA RABASSA MORTA
1. DOCTRINA GENERAL
I. Noci— i rgim jur’dic
II. Naturalesa jur’dica
2. CONSTITUCIî DE LA RABASSA MORTA
3. EFECTES DE LA RABASSA MORTA
I. En relaci— amb el rabasser
II. En relaci— amb el propietari
III. Drets comuns al propietari i rabasser
4. EXTINCIî DE LA RABASSA MORTA
I. Causes d'extinci—
A) Per compliment del termini legal o convingut
B) Per mort dels primers ceps
C) Altres causes d'extinci—
II. Efectes de l'extinci—
BIBLIOGRAFIA SUMARIA
Jurisprudncia citada
CAPêTOL XXI
LES GARANTIES MOBILIËRIES. EL DRET DE RETENCIî
1. CONSIDERACIONS GENERALS
I. Les garanties del dret de credit
II. Consideracions generals sobre els dret reals de garantia
2. EL DRET DE RETENCIî DE COSA MOBLE
I. Noci—
II. Configuraci— jur’dica
III. Pressuposits del dret de retenci—
IV. Constituci— del dret de retenci—
V. Contingut del dret de retenci—
VI. Eficacia del dret de retenci—
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudncia citada
CAPêTOL XXII
LA PENYORA
1. CONCEPTE I NATURALESA JURêDICA
2. ESTRUCTURA DEL DRET REAL DE PENYORA
I. Subjectes
II. Objecte
A) Coses pignorables
B) Obligacions que es poden garantir
3. CONSTITUCIî DEL DRET DE PENYORA
4. CONTINGUT DEL DRET DE PENYORA
5. Execuci— FOR‚OSA DE LA PENYORA
BIBLIOGRAFIA SUMËRIA
Jurisprudncia citada
Institucions del Dret Civil de Catalunya Volumen IV Drets Reals
Institucions del Dret Civil de Catalunya Volum II Dret de la Persona I Dret de Família
Yakari Vol. 10
Pack Selección la Cupula: Ciudadano Rex; Hablando del Diablo
Zetman 04
Witchblade Año 2 Vol. 1
Institucions del Dret Civil de Catalunya Volum Ii Dret de la Persona I Dret de Família
Institucions del Dret Civil de Catalunya Volumen Iv Drets Reals