L’autor proposa algunes claus hermenèutiques que permeten al lector actual orientar-se i que fins i tot poden permetre entendre Kant més bé del que es va entendre ell mateix (com diu ell de Plató), si se saben esquivar alguns paranys mig amagats en alguns dels seus textos. La línia interpretativa proposada suposa una certa autonomia de cada una de les tres Crítiques, privilegia l’«Estètica transcendental» a expenses de l’«Analítica», emfatitza el descobriment del subjecte epistemològic, destaca la possibilitat d’una metafísica crítica, pondera l’esplèndida fenomenologia del fet moral i del fet estètic (per damunt fins i tot de la del fet cognitiu), assumeix que la realitat ens presenta dualitats indepassables, furga en el sentit de la pregunta per l’home...
Pere Lluís Font tracta el filòsof Immanuel Kant a l’anglesa, és a dir, com si fos un contemporani nostre, interessant-se per saber si té raó i si ens pot ajudar a donar resposta a les nostres preguntes d’avui.
Pepe 01
Estampas Malignas
Barrio Lejano
La Muerte Escarlata