Història de Les Dissensions Civils a la Mallorca Baismedieval (1350-1550)/ History of the Civil Strifes In Late Madieval Majorca (1350-1550)

Argumento de Història de Les Dissensions Civils a la Mallorca Baismedieval (1350-1550)/ History of the Civil Strifes In Late Madieval Majorca (1350-1550)

Aquesta obra abasta dos segles de la història del Regne de Mallorca (1350-1550), en els quals es varen produir els conflictes socials més rellevants de tota la baixa edat mitjana mallorquina. S’hi analitzen aspectes tan incidents en la vida dels mallorquins medievals com el desmesurat endeutament de la Universitat del Regne, la relació entre el poder i la comunitat de súbdits o governats, les crisis financeres, les causes del malcontentament popular que a vegades es varen traduir en enfrontaments armats com la revolta del 1391, l’alçament forà del 1450 o la Germania del 1521, conflictes que palesen una presa de consciència dels drets dels governats, que ens descobreixen una línia de pensament avançada, dins aquella època, pels sectors populars més capdavanters, i que ens revelen una concepció respecte de les regles que han de presidir la convivència entre governants i governats, que, tot i restar amarada de reminiscències feudals, revela una caracterització de la mallorquinitat sedimentada en una idees socials ben vigents.

This works covers two centuries of the history of the Kingdom of Majorca (1350-1550), marked by the most outstanding social conflicts ever to take place on the island during the late Middle Ages. The author analyses facts of great incidence on the life of the Majorcans during the Middle Ages, such as the disproportionate debt run by the Universitat of the Kingdom, the relationship between those in power and their subjects, the financial crises and the causes behind popular discontent that sometimes led to armed struggle such as the 1391 Revolt, the 1450 Forà Uprising or the 1521 Germania Revolt. Some conflicts which, all in all, bring to light an awareness of the rights of the governed, unveil the avant-gardist line of thinking of the leading sectors of the population, and show what concept was held about the rules that should apply to the conviviality between governors and the governed which, all feudal reminiscence apart, reveal a characterisation of the Majorcan temperament resting on social ideas still prevailing to-day.0