Són pàgines que recorren uns anys marcats per la duresa i les dificultats de la postguerra, amb les proverbials cartilles de racionament, i que rememoren la innocència de la infància i la curiositat de la joventut. Pàgines que, sobretot, palesen lorgull dhaver crescut en una època i uns
paisatges que potser no tornaran, però que queden escrits.
«Ara sí que sé, i en tinc un record viu, que jo era un nen tímid, espantadís, duna certa fragilitat, temorós, poc llançat, quiet i callat. Més donat a llegir el diari o escoltar la ràdio a tocar la llar i assegut al sofà, si podia aprofitar que lavi era a la taula del menjador passant els comptes del dia...»