"En què crec jo" està escrit en l'època en la qual Bertrand Russell s'estava convertint en una figura intel·lectual en un segle definit per ser el segle dels intel·lectuals. En aquest tapís de personalitats que van brillar amb una llum que, més tard, només estaria reservada a les estrelles de l'espectacle, en aquest marc de personatges il·lustres, Bertrand Russell va significar la figura paradigmàtica de l?optimisme modernista que s'expressa com a confiança prometeica en las capacitats d'il·luminació de la raó, particularment de la raó basada en la ciència, i en la possibilitat de l'autoregulació col·lectiva de les passions pel seu exercici en una societat lliure.