En perill d'extinció. 100 paraules catalanes per salvar
«Què, galdirots? Quina galèpia.!
A mi em semblava que l'àvia escollia paraules precioses per dignificar la festa, com si fos el seu regal a la néta, perquè era la primera vegada que les sentia. [.] .paraules que funcionen com les dels exercicis de les primeres lectures escolars, la sorpresa d'una descoberta, un nom que no hem sentit des de fa anys i que ens porta lluny i obre les comportes de totes les imatges i paraules velles empantanades en l'oblit.» Emili Teixidor, Pa negre
Però no cal anar tan lluny. Enraonar, ves, murga o apedaçar també són paraules velles que obren moltes comportes però que corren el risc de quedar empantanades en l'oblit. I tenir raons, i xacra, i pispa. En perill d'extinció vol ser una doble contribució pràctica al debat sobre el futur del català (en forma de toc d'alerta i de recull d'anècdotes sobre la vida dels mots) i alhora una invitació a pronunciar en veu ben alta paraules que necessiten aire.