?Els paradisos perduts ?La remor de la mar és la música de fons que impregna les vides d'en Carles i de la seva esposa, l?Aida, com també la dels seus amics, en Pablo i la Lucía. Primer la d'en Carles, però després les dels altres, una a una, les seves vides han anat tocant fons. Ser dos, de vegades, pot ser com estar sol. Escapar-se cap als paradisos perduts, imaginats,és una forma domèstica d?alliberament espiritual que et fa creure en una realitat millor. ?Somies i fas teus els paradisos imaginats... Com una psicologia d?anar per casa, com un existencialisme quotidià, com un zen urbanita, la il·lusió dels paradisos perduts t'empeny cap un més enllà. Quan l'estiu s'acaba, queda el regust inefable, d'una gran bellesa, del què hauria pogut ser.