Argumento de El Tàlem
Després de l'excepcional No pas jo, Manel Marí corrobora amb El tàlem que la seva obra és una de les més interessants i mereixedores d'atenció entre les dels poetes de la seva generació. La solitud, en companyia o sense, és l'eix vertebrador d'aquest llibre que ofereix una col·lecció d'instantànies que retraten la perplexitat, la decepció, el sentiment d'abandonament o deriva i la ràbia -no sempre continguda- d'algú que es troba en un món que rebutja no perquè no l'entengui, sinó justament perquè l'entén massa bé. Però també, l'orgull de ser sàviament pocs però bons i la nervadura forta de qui sap estimar els seus amics, els seus llocs, les seves idees i el seu amor, tot expressat en uns versos escandits amb nerviosisme i brusquedat, i alhora amb tendresa i un excel·lent sentit de la composició. Poesia a favor de la vida, escrita per perdurar en el record i el sentiment del lector. Manel Marí (Eivissa 1975) és guionista de televisió i actualment resideix a València. Com a poeta ha publicat Poemes en Gris (Premi Miquel Àngel Riera 1998; 1999), Clarisse (2000), Poemari de descortesia (2000), Patrimoni de/s dies (Premi Baladre 1999; 2001), Deshàbitat (Premi Senyoriu d'Ausiàs March 2003; 2004), No pas jo (Premi Mallorca de Poesia 2005) i Suite a mitges (2006). Al mateix temps, és freqüent la seua participació en recitals i accions poètiques, tot destacant-hi els diversos formats de l'espectacle enòfil-poètic-musical Poemes amb vi negre.0