El silenci dels telers dóna veu a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya. Des de linici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure marcada per un ofici ple de condicions precàries.
Les treballadores de les fàbriques en són les protagonistes principals, però també hi tenen cabuda les dones dels amos, les criades, les sagristanes, i així, anar sumant mirades femenines que es reunien al voltant duna colònia tèxtil, dorígens ben diferents, amb opinions ben diferents.