En aquests relats Holmes continuarà amb el seu típic raonament i el seu procés de deducció, sorprenent com sempre el Doctor Watson i, per descomptat, els lectors, als quals proporcionarà fins i tot unes claus perquè, si ho volen, el puguin imitar.
En alguns dels darrers relats, Sir Arthur Conan Doyle ha anat introduint-hi reproduccions de textos cal- ligràfics, gravats i dibuixos que es complementen amb el text. No cal pas ser un Peirce — vegeu, si no, el llibre de Thomas A. Sebeok i Jean-Umiker-Sebeok, Sherlock Holmes i Charles S. Peirce. Un mètode de la investigació, publicat fa uns tres anys en traducció castellana— o, últimament, un Umberto Eco, per detectar intencions semiòtiques en els relats Zlel creador de Sherlock Holmes. Intencions que queden prou explícites en les xifres dels títols: sis, tres, dos (pinça-nas), tres-quarts i segona, i Abbey Grange i Charles Augustus Milverton, paraules de cinc, sis, set, vuit i nou lletres, respectivament. Tot plegat, però, no deixa de ser una simple deducció holmesiana: és al lector a qui correspon de fer altres deduccions, o simplement limitar-se al plaer de la lectura, lineal, d'aquestes divertides històries.
La Ventana de Orfeo 08
Barrio Lejano
La Bipolaridad del Chocolate: Balanda de Una Fregona 02
La Biblia de Wolverton