«De sa Marina, sha dit que "qui no hi du, no hi dina", és una terra estèril, ingrata, inhòspita, hostil, humil, àrida, austera, aspra, de poc suc, de sòl de justícia que no permet que saturin aquí les boires viatgeres, que hi plou poc, i no sé quantes coses més; amb una paraula, de tot manco guapa. Me perdonareu, però jo som un enamorat de sa Marina nostra, i com tot enamorat només sé contar alabances de la meva estimada.»