Argumento de Dues Històries D"inquietud
Nascut a Polònia i educat a França, Joseph Conrad és el nom literari de Teodor Jòzef Konrad Korzeniowski (1857-1924). Lligat a Anglaterra durant molts anys en què va treballar com a mariner mercant, carrera en la qual va aconseguir el grau de capità, el 1884 es va nacionalitzar britànic. De formació romàntica, va llegir amb gran dedicació i aprofitament Dickens, Marryat, ' Chateaubriand i Victor Hugo sobretot el d'Els treballadors de la mar. En efecte, el nom de Joseph Conrad està associat de forma indestriable amb el mar, tant pel que fa a la seva vida com en relació a tota la seva obra. Si bé és especialment llegit i valorat com a escriptor de llibres d'aventures, en realitat Conrad se surt d'aquesta tradició, superant-la de molt, pel caràcter eslau de la seva turmentosa indagació interior comparable només a Dostoievski i pel domini de la tècnica del relat seguint en això l'exemple de Flaubert, una tècnica que procedeix per testimonis, confessions i records, per marrades i camins indirectes. Els dos contes que configuren aquest volum La llacuna i Una avantguarda del progrés formen part del recull Tales of Unrest (1898), és a dir, Contes d'Inquietud, i en ells Joseph Conrad tradueix aquell sentiment de torbació i malestar que va experimentar en la seva etapa d'explorador i mercader colonial, a l'arxipèlag malai i a l'Àfrica Central. Joseph Conrad i això es fa palès en aquests dos contes, semblants en molts aspectes a La follia d'Almayer i a El cor de les tenebres (col. L'Arcà, núm. 11) és fonamentalment un gran poeta, un homèrida, ja que és capaç de copsar els infinits matisos del mar i de l'ànima humana, i de treure tota la suggestió d'un paisatge o d'una situació. «Gran novel·lista Conrad! Considerable tipus!», així concloïa Josep Pla una sèrie d'articles publicats el 1943.0