Enfilades com si fos una subtil teranyina, les dones, nenes perdudes o robades, joves enamorades o desencisades, o ancianes venjatives o rancunioses que habiten en aquests contes clàssics, sexpliquen les seves pròpies histories mentre les transformen o les modelen, segons els seus desitjos tal vegada traïdorencs, tal vegada eròtics, però sempre imprescindibles. Emma Donoghe, perquè no ens passi com a la ventafocs que lhavia entes al revès, ens descriu a Besar la bruixa, contes vells amb vestits nous.