Les escoles de monges i els crostons de pa de la postguerra; la bufandeta de pell i la paperina de les galetes; els records de Sant Feliu i de Molins de Rei i els primers papers a Madrid; les amenaces, la censura i la prohibició del règim; els plors de la mare i l?empresonament del pare... Petites imatges, espurnes i flamarades d?emoció, que perfilen, amb el pas dels anys, els orígens d?un sentiment i la consciència de pertinença a una comunitat amenaçada, amb llengua i tradicions pròpies, i unes pulsions artístiques impossibles de deturar, en uns anys obscurs, en els quals una dona catalana amb vocació independent i creativa havia de demostrar molt coratge per tirar endavant. «Assegut en una barana de ferro, hi havia un home prim, ennegrit pel sol i amb barba d?uns quants dies. Me?l vaig quedar mirant amb una mica de desconfiança. L?home em va dir: ?No em fas cap petó??. Aquella veu, jo la coneixia, i aquella cara també. Vaig tenir un pressentiment, que vaig refusar de seguida.? Montserrat, no em vols fer un petó?? Jo seguia mirant-lo sense acabar de creure-m?ho. ?Ets el papa?? ?Sí, sóc el papa?, va contestar.»
(Barcelona, 1930). Provinent del món del teatre amateur, va començar la seva carrera professional als anys seixanta i, des de llavors, ha participat en nombroses representacions teatrals, sèries de televisió i pel·lícules de gran èxit. També ha treballat en l?àmbit del doblatge en català i en castellà. Després de tota una vida de mudances, avui té una casa a Saus i es considera empordanesa d?adopció. L?any 2013 va publicar, també a Ara Llibres, El record és un pont al passat, el seu primer llibre de memòries.