Aloma (1938)

Argumento de Aloma (1938)

Mercè Rodoreda ja havia publicat quatre novel·les quan, el 1937, va guanyar el premi Creixells amb Aloma. De la seva producció primerenca, aquesta va ser l'única novel·la que, al cap de trenta anys, va voler incorporar al conjunt canònic de la seva obra. Per això, el 1968, va fer-ne una revisió a fons i va establir la versió que des d'aleshores han conegut milers i milers de lectors. Avui rescatem la redacció original d'Aloma tal com va ser publicada el 1938, amb un estudi i notes de Carme Arnau. Això permetrà renovar la lectura d'una obra cabdal en la narrativa de Mercè Rododreda i acostarà als lectors d'avui un munt de detalls reveladors que originalment formaven part de la novel·la i que la Mercè Rodoreda de la maduresa i de l'exili, trenta anys més tard, va amputar.

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) és un dels valors més rellevants de la narrativa catalana moderna. El 1937 va obtenir el premi Creixells amb Aloma. L'any 1957 va obtenir el premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes, i cinc anys més tard va publicar La plaça del Diamant, considerada una de les novel·les més importants escrites en llengua catalana. El 1966 va obtenir el premi Sant Jordi amb la novel·la El carrer de les Camèlies. Després van aparèixer Mirall trencat (1974), La meva Cristina i altres contes (1978), Viatges i flors (1980), Quanta, quanta guerra... (1980) i, pòstumament, La mort i la primavera (1988).0