Robert Robert sempre ha estat reconegut com un lúcid cronista social i un agut satíric, tant pels seus contemporanis com per Carner o Riba, poc disposats en plena febre noucentista a reconèixer valors en l'horrible segle XIX, o per Josep Pla, que al Quadern Gris reivindica els articles de Robert al costat de la prosa de Verdaguer i convida a situar-lo com un dels fundadors de la prosa catalana moderna.
Robert Robert va morir el 1873 en plena Primera República, poc després d'haver estat nomenat ministre plenipotenciari d'Espanya davant la Confederació Helvètica.
Barcelona avui en dia recull tots els articles catalans de Robert Robert, la primera edició completa des que el 1935 van ser recollits a la col·lecció Quaderns Literaris