Déu és un objecte estrany en la vida dels infants del nostre temps. Són fills d una cultura on Déu és absent o com a mínim ha quedat eclipsat rere una constel·lació de petites divinitats. Viuen en un món sense Déu, juguen en un món sense Déu. L experiència religiosa recula al pla de l estricta intimitat. Des de la convicció que Déu és aquell Amor còsmic que alena la persona i la condueix a la màxima plenitud del seu ésser, l autor considera que és valuós que els infants descobreixin, en el fons del seu ésser, aquesta energia creadora de bondat, de veritat i de bellesa. Els pares diu hem de potenciar en ells el desig de saber, però sobretot, d estimar. D aquí el títol d aquest llibre i la seva estructura, en forma de diàleg entre mare i fill. Les preguntes que es plantegen, algunes reals, altres elaborades, parteixen de l experiència real de l autor, pare de cinc fills, i se centren, sobretot, en la qüestió de Déu, la llibertat i la mort.