Adéu, Alexandria és un llibre veritablement singular que, en comptes dunes memòries, podria ser una novel·la. I no per falta de versemblança, sinó perquè André Aciman té el do magistral de descriure qualsevol situació, extraordinària i única o rutinària i comuna, conferint-li un interès fabulós. Adéu, Alexandria també excel·leix a lhora de descriure amb precisió i claredat el que en podríem dir instantànies universals, és a dir, aquelles experiències, sobretot de la infantesa o la joventut, que tots o gairebé tots creiem haver viscut en primera persona.
Memòries, novel·la. Proustià consumat, André Aciman sí que deixa ben a les clares que avui dia no es pot escriure un llibre de memòries sense pensar en Proust. I per això podríem dir que Adéu, Alexandria és una novel·la, en la mesura que la Recherche fóra un llibre de memòries.