Argumento de Valencianistes en la Postguerra
Lesclat del valencianisme cultural durant lúltim terç del segle XX no sexplica si no es té en compte el seu període de gestació als primers anys de la postguerra. La victòria del franquisme va representar lanihilament quasi absolut de qualsevol manifestació pública de la llengua i cultura autòctones; però, malgrat lambient repressiu, uns petits grups de valencianistes de la ciutat de València van poder fer públic el català i van assegurar la continuïtat del seu conreu. Aquest llibre analitza les estratègies, el programa valencianista de cada grupuscle, com van superar els obstacles del franquisme i quin va ser el grau de complicitat amb les autoritats locals, cosa que al capdavall va provocar una guerra civil entre valencianistes. Shi estudia com el règim va aprofitar el sentiment valencianista i va canviar destratègia als anys quaranta, i també com es va bastir la xarxa de relacions amb Catalunya i Mallorca, que tanta importància va tenir en anys posteriors. Així mateix, shi expliquen les dificultats dels valencianistes supervivents per continuar la seua tasca cultural i les polítiques del règim envers la llengua i la cultura catalanes al País Valencià. Daltra banda, Faust Ripoll sendinsa en les causes del virulent enfrontament que va tenir lloc entre els dos grups valencianistes no oficialistes: el de Carles Salvador i el grup Torre, format al voltant de Miquel Adlert i Xavier Casp.0