?Una primavera per a Domenico Guarini és la meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per això hi ha sovint al·lusions a la necessitat de les dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. ... També és la meva primera i única novel·la de caire experimental. Barreja gèneres, trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur; empra la segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d?altres la primera i / o la tercera; inclou articles de diari, cartes, o la dissertació acadèmica davant de La Primavera de Botticelli, un dels quadres que més m?agraden del món, a l?hora que superposa la història de Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i la d?Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviada especial d?un diari de Barcelona per escriure les cròniques sobre el cas.? Carme Riera