«"Has de fer bona olor quan arribis, si no, es pensaran que han contractat una qualsevol. Som pobres, però nets!". Quan es va mirar al mirall, la imatge que va veure li va agradar. Mentre es fitava fixament, va sentir la seva pròpia veu: "26 de gener de 1932, comença el primer dia de la teva nova vida, Rosita, aprofita-la!". I el mirall li va tornar un somriure ampli.»
«-Què passa, avi? Què t'ha passat? Parla! -S'hi va acostar, espantada, però l'avi només boquejava, incapaç de parlar-. Avi, no m'espantis! Digues!
-Acaben de matar Carrero Blanco, Angelines -va balbotejar a la fi-, aquests cabrons l'han assassinat.»
A través de dues històries que transcorren entre la Barcelona convulsa dels anys trenta i la de les darreries del franquisme, Carme Osan ens endinsa en la vida de la Rosa i l'Àngela, dues dones que passaran per situacions personals tan convulses com l'època que els ha tocat viure. Mitjançant una narració intimista que mostra el millor i el pitjor del que els éssers humans som capaços, serem testimonis de l'amor, l'amistat, l'odi, les mentides, els sacrificis i les renúncies de les dues protagonistes.