Un hivern a Mallorca és un llibre que pressuposa una laboriosa i febril activitat bibliogràfica. Gràcies a aquesta utilització de fonts escrites i orals, fins aquí mai estudiada, George Sand aconsegueix una proesa sensacional. Combinant els textos manllevats amb el seu indubtable domini de les tècniques novellístiques, arriba a fer creure al lector que li confia les seves experiències viscudes a Mallorca. De fet, i com es podrà comprovar, sovint es limita a resumir-li les últimes lectures que acaba defectuar a París, tot intercalant els seus records de turista amb escenes inventades que ens confirmen la seva desbordant imaginació. Com sopera aquesta formidable transformació?
LEpistolari que ara posem a labast del lector en aquesta edició àmpliament anotada permet de posar en dubte lautenticitat dalguns dels episodis més coneguts del llibre. Altrament dit, permet de comprendre el procés de «ficcionalització» que porta el lector a confondre aquests episodis amb preteses «pàgines viscudes». Ara que ja sap que al llarg del present volum freqüentarà les mitges veritats i les mitges mentides, o si així ho estima més, lart de la manipulació en el qual excelleix lautora, convidem el lector a endinsar-shi.
George Sand, pseudònim dArmandine-Aurore-Lucie Dupin, escriptora francesa nascuda a París el 1804 i morta a Nohant el 1876, és autora duna extensíssima obra. Algunes de les seves obres més conegudes són: Indiana (1832), Valentine (1832), Lélia (1833), Mauprat (1837), Lestany del diable (1846) i Història de la meva vida (1854-55).