La Júlia Ares, una dona enèrgica, extremista i experta en la provocació verbal, té dues filles, una de les quals, la més petita, encara viu amb ella. Entre totes dues hi ha establert un joc d´amor i hostilitat a causa de la contraposició de personalitats, ben diferents casolana, tranquilla i sempre a la defensiva, la filla; impetuosa, hiperactiva, segura de si mateixa, la mare. Amb una gran agudesa i ironia, Monsó assoleix el ritme del pensament i ens mostra les ambigüitats psicològiques de les relacions entre mares i filles.